divendres, 20 d’agost de 2010

3 mesos

Ja fa tres mesos......tres mesos que un no pot fer allò que vol, allò que ha descobert que realment l'omple, allò que fins no feia molt creia que ho feia gent "extranya".... però que un cop un s'hi posa enganxa, i molt que enganxa!!

Ho fa fins al punt de voler més i més dintre els límits que té cadascú, però aquest és el motiu que fa que sigui tant adictiu, superar els teus límits per grans o petits que siguin, són els d'un mateix i per tant els més importants!!!

Fa tres mesos que no puc córrer, córrer és allò que vull però no puc, allò que és tant fàcil de fer quan tot està bé però que es torna impossible quan les lesions apareixen. Poder fa molt temps que duren, poder hi seran més mesos, poder em privaran d'algún objectiu que m'havia marcat d'assolir,però el que segur que no faran, serà privar-me algún dia no molt llunyà a no tornar a sentir-me tant ple quan ben aviat torni a creuar un arc d'arribada d'alguna cursa o d'un simple entrenament de 3km sense molèsties.

Cap comentari: