L'orgull Xilè

Després de 64 dies tancats a les mines, els 33 miners xilens estan essent "rescatats" del pou de mina per retrobar-los amb les seves families. 64 dies de patiment, d''angoixa, treball i orgull de país que a hores d'ara aquests supervivents estan veient la llum.



Els moments d'emoció que es produeix en cadascuna de les pujades dels miners són enormes. Pares, mares, germans, fills, cunyats, cosins i un llarg etcètera de parentius estan a l'espera de rebre els "seu miner". El president del país els reb un a un, i fins i tot, el president de Bolívia -país poc amic de Xile- acompanya al seu homòleg a peu de mina.

Com no podia ser d'altre manera, la xarxa ens mostra al moment aquesta operació, i al FLICK també hi podem trobar una excel.lent gal.leria fotogràfia que porta per títol RESCATE MINEROS on diferents fotògrafs hi pengen les seves imatges a peu de mina.

Aquí la teniu

L'intermitent

Segons l'enciclopèdia.cat, l'intermitent és "Llum de funcionament intermitent que serveix per a indicar les maniobres laterals d'un vehicle".

Aquest gadjet que inclouen tots els vehícles a motor, és el menys utilitzat (fins i tot més que el EPS) pels conductors quan circulen. Heu vist mai algú indicar que surt d'una rotonda? heu vist mai algú indicar que vol apacar ? i us diré més... heu vist mai algú indicar que efectuarà un canvi de carril a 120 km/h a l'autopista ??? la resposta és SI, però MOLT MENYS del que s'hauria de veure.

Us animo doncs a fer-lo servir més, a tota arreu, per aparcar, per desviar-vos, per canviar de carril fins i tot per indicar un canvi de direcció, els leds us ho agraïran!!!!

3 mesos

Ja fa tres mesos......tres mesos que un no pot fer allò que vol, allò que ha descobert que realment l'omple, allò que fins no feia molt creia que ho feia gent "extranya".... però que un cop un s'hi posa enganxa, i molt que enganxa!!

Ho fa fins al punt de voler més i més dintre els límits que té cadascú, però aquest és el motiu que fa que sigui tant adictiu, superar els teus límits per grans o petits que siguin, són els d'un mateix i per tant els més importants!!!

Fa tres mesos que no puc córrer, córrer és allò que vull però no puc, allò que és tant fàcil de fer quan tot està bé però que es torna impossible quan les lesions apareixen. Poder fa molt temps que duren, poder hi seran més mesos, poder em privaran d'algún objectiu que m'havia marcat d'assolir,però el que segur que no faran, serà privar-me algún dia no molt llunyà a no tornar a sentir-me tant ple quan ben aviat torni a creuar un arc d'arribada d'alguna cursa o d'un simple entrenament de 3km sense molèsties.