Del Paint Shop Pro al Photoshop passant pel Photoscape...

Els que em coneixeu, sabreu de la meva gran afició (recent) a la fotografia. És ben cert que des de sempre m'ha agradat això de "fer fotos!". Per casa, hi corria una càmera Polaroid, d'aquelles que disparaves i revelava al moment l'imatge, que gran!!!!, passant per les típiques càmeres de comunió i per una de les millors que he tingut mai, una càmera Olympus que mai ningú va vindre a reclamar haver-se descuidat a la botiga. Però la veritable febre per aquest món (tant desconegut per mi), va vindre el dia que parlant amb en Quim Sitjà, president de Foto-film Calella, em vaig apuntar al moment pel curset que cada any organitza aquesta entitat calellenca. Per aquelles èpoques, ja m'havia mirat també això de les "càmeres reflex digitals" que han estat sens dubte la revolució del mercat de la fotografía, en concret estava per canviar la meva Canon Ixus V2 i fer al salt a la Canon EOS400D, una maravella vista sobre catàlegs. Tot va coincidir en el temps, em vaig comprar la càmera i vaig començar el curset, quina gran unió !!!



Del curset d'iniciació a la fotografia, només en puc parlar bé. Ben organitzat i amb uns grans professors. Esperava tots els dimarts i dijous de 21.30 a 23h per anar-hi.... avui toca teòrica de profunditat de camps i velocitats, demà flaix, demà passat format d'imatges....... i així fins a completar-lo, incloent 3 sortides al carrer (només en vaig poder fer 2) per posar en pràctica els coneixements apresos durant el curs. La primera fou al Port d'Arenys i el darrer per Calella, al meu grup li va tocar "repassar" el c/Bruguera de punt a punta! Mai m'hauria imaginat, anar per Calella fent fotos d'aquesta manera, en grup, que pensaria la gent d'aquesta colla!





Actualment, es vulgui o no, es necessita el suport informàtic pel tractament d'imatges. Qui no ha sentit a parlar del Photoshop ??? Per mi, aquest programa és encara més nou que la Canon EOS400D que em penjo al coll cada vegada que surto a fer fotos, no en tenia ni idea del que era una capa abans de començar el curset!!!! Pobre de mi, que encara no sé com, sempre havia treballat un programa (quantes coses he fet amb ell!!!!), el Paint Shop Pro, des de la versió 3.1 a la 5, i que consti, que encara l'utilitzo, i que només esooltava a parlar d'aquesta "solució màgica" de programa.... De mica en mica, especialment amb observació i amb autoaprenentatge per internet, de webs n'està plena on s'hi dóna informació, actualment em defenso força bé amb aquesta eina.... tot i que evidentment, el que em queda per apendre és infinitament major que el que puc dominar d'aquest programa.





Avui però, us volia parlar d'una eina gratuita, el Photoscape, un programa que ens ajuda i molt en fer fàcil el tractament d'imatges. És evident que està limitat en comparació a d'altres programes, però per mi, té un munt d'utilitats que ens poden permetre canviar la presentació d'una de les nostres fotografies en un breu espai de temps (molt important!). Us recomano que hi perdeu una estona, val molt la pena. Podreu des de llegir imatges RAW fins a envellir una fotografia actual, i tot amb molta facilitat.





Us sona aquesta foto? Em diuen que és de l'any 1956... o poder no ?

per cert, si esteu interessats en aquest món, us recomano una web on hi surten "consells" sobre diferents aspectes, http://www.dzoom.org.es/.

Salut!

Una de Bruce....

Dissabte 19 juliol, 22.20h, comença l'espectacle

Simplement de brutal puc adjectivar el concert que vam viure dissabte passat al Camp Nou (la 1a maravella del món per mi) del Boss.


A partir d'ahir entenc tot el que l'envolta, els seus 58 anys estan plens de vitalitat i fortalesa, fóu un no parar durant les 3 hores de concert que ens va regalar. Des de les més actuals com Radio Nowhere fins a les de sempre com The River o Glory Days, l'Estadi estava entregat al cantant de New Jersey. La part política no hi podia faltar, i per introduir Living in the future, va llançar una reivindicació sobre la retallada de llibertats civils que hi ha a amèrica.



Podriem repassar tot el que va tocar dissabte a la nit a Barcelona, a mi només m'hi va faltar Steets of Philadelphia, però bé, tampoc podia demanar més!

Us ho deixaré que ho escolteu vosaltres mateixos per la xarxa, en val molt la pena! Per mi aquest resum ho diu tot.

Un Fan més de Bruce Springsteen

El primer article....

Em permeto de saludar-vos a través d'aquest nou bloc, un bloc que no voldria amagar, ha estat pensat i creat després d'un sopar al que em van convidar el passat divendres. "Un sopar 2.0", amb el que tota això comporta, amics del món internauta que estem moguts per tot allò que ens permet aquest món virtual (o no!). Ens podeu trobar a tots agrupats en un bloc, la Llopasfera! El sopar fou fantàstic, èrem 14! (bon menú al Chiclete con Banana), el doble que el primer sopar (del qual no hi vaig ser present). Agraïr en Jordi Verdura per haver-me convidat, a partir d'ara, si m'hi tornen a convidar, espero no faltar-hi! No em vull oblidar tampoc d'en Vilapou, l'altre "ànima matter" de la Llopasfera, gràcies també.

Al sopar de divendres ens hi van acompanyar també en Jordi Sitjà (el d'esquerra), la Montserrat Candini (la senadora), en Saül Gordillo (el periodista.cat), l'Enric Cusell (el més jove i matemàtic), en Christian Negre (la revelació de la nit, va una passa endavant), en Jaume Bagó (company fotògraf i de flick), en Miquel Perez (anonimat si o no?), la Lorena Sánchez (la barrufeta i alhora dissenyadora de la Llopasfera), en Quim Fàbregas (mestre fotogràfic) i com no, la meva germana, la Dolors Lieury (la periodista local!)

És per culpa vostra que avui podeu llegir aquest escrit article!! 4 ratlles i la feina que porta, esper-ho no cansar-me aviat de comentar allò que el cap em digui !

Fins aviat,

Salut!